dilluns, 30 de gener del 2012

El romànic a Catalunya

El romànic, pel nostre País, és quelcom més que un art. És identitat, és història i es cultura
És pressentir el seu creixement, pedra sobre pedra. És saber dels assentaments humans, que s'han creat al voltant, de castells, d'esglésies i casalots romànics, que han estat el bressol dels nostres pobles i viles.
És conèixer, a través d'ells, com ha evolucionat la nostra cultura, per mitjà d'un art que va néixer als llindars del final del primer mil.leni.
Un art que trenca amb el neixament incert del nostre País, fill d'altres civilitsacions, per assentar-nos ja, en un criteri de territori català, que poc temps més tard els Comtats, definiren.
A les espurnes històriques d'íbers, grecs, romans i visigodes, es amb els edificis romànics (civils, militars i religiosos) que podem veure arreu del País, l'estigma d'un creixement evident.
Aquestes construccions proliferen en el segles XI i XII - amb mostres en els segles anterior i posterior (X-XIII)- un xic diluïdes amb altres mostres arquitectòniques.
Església de Santa Maria de Cap d'Aran - Tredós - Val d'Aran

El poble i l'església romànica d'Unya - Val d'Aran - Al fons, els cims d'Aneto i Maladetes
 El va succeir el gòtic, un art i un estil, que va fer aflorar les grans concentracions humanes: Les ciutats, per major glòria de Déu i d'alguns homes. Francament -i sense voler desmerèixer-, a nosaltres, aquest ja no ens interessa.