La Mare de Déu del Patrocini

Continuem cercant, el romànic de la Franja, sobretot aquest que tan sols si pot accedir a peu.
Avui el nostre objectiu es el poble d'Estet a la Ribagorça aragonesa, alçat sobre la riva dreta del Noguera Ribagorçana, entre Vilaller i Bono, un trencall de la N-230, al quilometre 137 (més/menys), i amb un parell més, us portaran fins el poble.

Quasi despoblat, tan sols hi viuen mitja dotzena de persones. Sobre les granjes a la part alta del poble s'oserva l'esglesiola de Sant Pere, romànica, del segle XII, molt refeta, però conservant l'estructura original. Ens hi dedicarem en un altre entrada.

Si alceu el cap i penjada sobre un morro de roca, hi ha la Mare de Déu del Patrocini. Un camí clar i empedrat al principi, us hi portarà amb 1/2 horeta. Poc despres de deixar el poble, cal travessar sobre un bon pont de ferro, el riu de Bartol.

Com sempre solem fer, si ho trobem, una foto de com estava l'edifici l'agost del 1974 (De l'Arxiu Gavín). Fixeu-vos que encara tenia sencer el taulat i el campanaret d'espadanya. Si a la "Catalunya romànica" (volum XVI, editat el 1996) ja han desaparegut aquets dos elements, es evident que s'han malmès en el transcurs d'aqust 20 anys del darrer segle.

Aquesta petita capella -algun lloc l'hem vista citada com a Santuari- s'alça a 1.300 metres d'alçada, sobre la serreta Roja, una estrivació de la gran carena que separa les valls de Castanesa i Barravés.

La construcció està en estat ruinós, com ja hem dit, sense taulat ni campanar. Es conserven les quatre parets, que sembla marquen el primitiu perímetre. Sobre el mur meridional s'obre l'overtura de la porta, d'on han desaparegut, igual que a l'interior, qualsevol vestigi de caire ornamental. Al mur oest, sota el campanar hi ha una porta i una finestra ciscular, tapiades.
Molt imprecisa l'època de la seva construcció, ni l'"Enciclopèdia del Romànic", s'atreveix en una data. Per la resta de construccions de la zona, podem insinuar que és un romànic tarda, que podriem situar en el segle XIII.

Una petita capella, excavada en una columna, construida uns metres més amunt de l'ermita, orfe de sant, compeleta aquest conjunt arquitectònic. Us aconsellem la visita, tant per les restes romàniques, com per la magnifica vista sobre la vall de Barrvés i l'entorn de muntanyes que envolten l'indret.

Sant Romà o Sta. Leocadia - Bono (Alta Ribagorça)

Avui us mostrem un d'aquells cassos que tan capfiquen als cercadors de Romànic. Una ermita abandonada i propera a la desaparició. Ens hem empenyat, però, en la seva recuperació, la tenim prop de casa i amb esforç creiem que li podrem tornar la seva antiga imatge.

Us mostrem, en primer lloc, la fotografia de l'agost del 1962 (Arxiu Gavín -  Volum 2. Alta Ribagorça nº 75) on es pot veure tota la seva estructura, pel costat de tramuntana.

Es troba situada a 100 metres cap el nord, del km 140 de la carreta de Pont de Suert a la Val d'Aran (A un km. de la que us mostràvem a l'entrada anterior del bloc). Sota mateix de la cruïlla que porta a la central elèctrica de Senet i a la vessant septentrional de la rivera del torrent de Llauset, que aquí ja està completament canalitzat.

Però hem d'entrar inexorablemt, a la visió catastròfica de l'estat actual de l'esglesiola.
La vesant nord, és absolutament imposible de fotografiar. La vesant est, es on es troba l'entrada, encara es posible d'observar l'antiga estructura que protegia la porta, però molt malmesa, ja no existeix cap resta de la porta que tancava el recinte. S'hauria de posar, ja que actualment hi entra el bestiar i al sediment d'escrements, s'hi ha d'adjuntar el refrec constant a les parets, que ajuden a malmetre-la.

 

Amb aquestes dues fotos que mostrem a continuació, us fareu certa idea de l'interior de l'ermita.

No cal gaire explicació, però si resaltar que la volta de canó es troba en prou bon estat, que les obertures, tan porta com finestres, no estàn enrunades, com sol passar quan arriven aquest estat d'abandonament. Encara es conserva, parcialment, el peu del que, imagino, devia ser el primitiu altar.

 

La vesant meridional, la que correspon a la de la fotografia antiga, és difícil de distingir sota les herbes que la cubreixen quasi totalment. Una bona desbroçada, evident que es del tot necessaria.

 

L'antic campanaret, senzill, d'espadanya, d'un sol ull i orfe de campana , es perdut sota el boscall. Però pel que hem pogut observar, la seva estructura original, és conserva sencera, inclús les pissarres que l'encimballaven. Les sorpreses sorgiràn quan es desbroçi...

Pocs detalls històrics tenim d'aquesta construcció. Extraiem de l'Enciclopedia del Romànic (Volum XVi - Ribagorça. Pagina 142) que es tracta d'una edificació d'una sola nau coberta amb volta de canó i que es troba a la fi dels llenguatges romànics. La situa, probablemernt, al segle XIII.

Bé, ja ho veieu, és d'aquelles perles que la Franja ens guarda ben amagades, esperant la nostra actuació. Aquestes fotos no volen ser, ni de lluny, una denuncia, savem de les dificultats pressupostaries que hi ha per arrivar a tot-arreu. Però nosaltres que som toçuts i nostàlgics, trucarem a portes, estirarem americanes i comprometarem el nostre treball físic, per recuperar Santa Leocàdia. 

Esperem poder donar-vos bones noticies el més aviat possible... I tal vegada demana-vos ajuda si veiem que nosaltres no ens en sortim. Hem consta que hi ha molts enamorats dels nostre romànic arreu del País.

Sant Pere de Bono . Romànic a peu de camí

Quan pujeu cap a la Val d'Aran, passat Vilaller i avans d'arrivar al túnel de Viella, just en el km.139 i a ma dreta de la carretera, veureu una mica sota el nivell de la ruta, aquesta esglesiola. El campanar d'espadanya d'un sol ull, us mirarà passar passivament, doncs sont molts els viatgers que passen pel costat sense ni tan sols dedicar-li una furtiva mirada.

 

 En la vista general que us mostrem, la veieu, petiteta i solitària, a l'altre costat de carretra. Pel costat s'ésmuny un camí per a tractors, que s'endinsa a la llera de la Noguera Ribagorçana i li fa d'accés tan al cementiri com a la porta d'entrada, ambdos a la vesant meridional de la construcció

 

L'església, que és parròquia del poble, es una construcció d'una sola nau, coberta amb volta de canó. N'ha desaparegut l'absís semicircular, substituit per una sacristia rectangular.

 

La porta, sota un arc de mig punt, és, possiblemet, l'única obertura original que és conserva. A la mateixa façana hi ha dues petites finestres rectangulars, una dóna llum al cor i l'altre a l'altar.

Fent una ullada a una fotografia dels anys 50 del passat segle (Inventari d'esglésies. J.Mª Gavín Tomo 2) ens adonarem d'alguns dels canvis dels darrers anys. El campanar va ser enderrocat per la riuada de la Noguera Ribagorçana de l'any 1963.

L'interior, com la resta de la construcció, ha estar refet, tan sols s'ha conservat i restaurat la fusta del cor, escalinata i barana frontal. A la planta inferior un solitari altar de pedra i dues piques, també de pedra, per l'aigua beneita. Una al costat de la porta d'entrada per senyar-se els fidels a l'entrar al temple. L'altre és una pila baptismal, adosada sota un arc, tot plegat escavat en el mur meridional del temple.

 

Per acabar direm que és una construcció datada en el segle XII. Una construcció rústega, de formes sencilles, d'aquest estil que tan ens agrada als seguidors del romànic. Un bonic racó digne d'admirar, sobretot ara a la primavera, quan encara llueix neu la muntanya i les aigues de la Noguera, baixen bràves i atrevides.