Sant Pere de Bono . Romànic a peu de camí

Quan pujeu cap a la Val d'Aran, passat Vilaller i avans d'arrivar al túnel de Viella, just en el km.139 i a ma dreta de la carretera, veureu una mica sota el nivell de la ruta, aquesta esglesiola. El campanar d'espadanya d'un sol ull, us mirarà passar passivament, doncs sont molts els viatgers que passen pel costat sense ni tan sols dedicar-li una furtiva mirada.

 

 En la vista general que us mostrem, la veieu, petiteta i solitària, a l'altre costat de carretra. Pel costat s'ésmuny un camí per a tractors, que s'endinsa a la llera de la Noguera Ribagorçana i li fa d'accés tan al cementiri com a la porta d'entrada, ambdos a la vesant meridional de la construcció

 

L'església, que és parròquia del poble, es una construcció d'una sola nau, coberta amb volta de canó. N'ha desaparegut l'absís semicircular, substituit per una sacristia rectangular.

 

La porta, sota un arc de mig punt, és, possiblemet, l'única obertura original que és conserva. A la mateixa façana hi ha dues petites finestres rectangulars, una dóna llum al cor i l'altre a l'altar.

Fent una ullada a una fotografia dels anys 50 del passat segle (Inventari d'esglésies. J.Mª Gavín Tomo 2) ens adonarem d'alguns dels canvis dels darrers anys. El campanar va ser enderrocat per la riuada de la Noguera Ribagorçana de l'any 1963.

L'interior, com la resta de la construcció, ha estar refet, tan sols s'ha conservat i restaurat la fusta del cor, escalinata i barana frontal. A la planta inferior un solitari altar de pedra i dues piques, també de pedra, per l'aigua beneita. Una al costat de la porta d'entrada per senyar-se els fidels a l'entrar al temple. L'altre és una pila baptismal, adosada sota un arc, tot plegat escavat en el mur meridional del temple.

 

Per acabar direm que és una construcció datada en el segle XII. Una construcció rústega, de formes sencilles, d'aquest estil que tan ens agrada als seguidors del romànic. Un bonic racó digne d'admirar, sobretot ara a la primavera, quan encara llueix neu la muntanya i les aigues de la Noguera, baixen bràves i atrevides.